PUI DE LINYA (100 CIMS FEEC) I PIC DE FONGUERA PER LA VALL DE PEGUERA I EL BARRANC DE FONGUERA DES D'ESPOT

Espectacular ruta on començant a la població d'Espot, remuntarem la Vall de Peguera seguint el seu riu, per endinsar-nos al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i pujar a dos destacats cims per la seva al alçada, el Pui de Linya (2870 m) i el Pic de Fonguera (2884 m) tot i que poc visitats donada la seva dificultat d'accès. El Pui de Linya, està inclós dintre del repte dels 100 cims de la FEEC i com veurem ens oferirà una panoràmica excepcional amb una visió molt poc habitual dels icònics Encantants. La ruta, que presenta dues parts ben diferenciades, com veurem, només és recomanable per gent habituada a l'alta muntanya i a moure's per terrenys esquerps i sense camí, i tot i no tenir cap pas complicat ni exposat ni s'ha de grimpar en cap moment, requereix paciència, bon estat físic i bon sentit de l'orientació tot i anar seguint el track. El desnivell del recorregut és considerable, i es divideix en dues parts, una primera des d'Espot a l'Estany dels Lladres on es superen uns 700 m de desnivell positiu i altres tants de negatiu a la tornada, on es fa per un còmode i bonic sender senyalitzat, el GR 11-20 i una segona part on es superen els 800 m de desnivell positiu fins al Pui de Linya, en una distància sensiblement més curta però sense camí definit.
Comencem la ruta al barri de lo Solau d'Espot on tenim el nostre allotjament, i passant per l'església de la població, anem cap al centre a la confluència de les places de Sant Martí i del Doctor Benavent, on trobem el pal informatiu que ens indica el carrer pel qual hem de començar a pujar. Seguim l'indicació cap al refugi Josep Maria Blanc seguint el GR que comença a pujar pel Carrer de Peguera i que passa per la singular Casa de la Pedra, de la qual, al Carrer de la Molina, al centre de la població, tenim informació. Seguim les senyals de GR sortirm a la carretera d'accès a l'Estació d'Esqui d'Espot, que seguim a l'esquerra passant a tocar del càmping La Torre, i deixant-la uns 100 metres més endavant per agafar la pista a la dreta que comença a seguir el Riu Peguera amunt. Uns 700 metres més endavant, acaba la pista i comença un corriol que puja fent un gir de 180º i que es troba inicialment empedrat. Just en aquest punt, a la tornada, farem un anada-tornada per anar a visitar la senyalitzada Font del Sofre. Ens esperen uns 3,5 km de preciosa pujada dintre del bosc, on creuarem dues vegades el riu Peguera per dos ponts de fusta i on passarem per dos punts on tenim dues precioses cascades, la primera d'elles la trobarem a l'esquerra del camí que anirem pujant, i per anar a la segona, que visitarem a la tornada, haurem de fer un molt curt anada-tornada. Passat el segon pont de troncs, sortirem al clar del Prat i Barraca de Boigots i una mica més amunt trobarem la senyal que ens indica que entrem al límit del Parc Nacional, uns metres abans de creuar el torrent que baixa precisament del Pui de Linya que avui pujarem. Arribem a l'Estany de Lladres i la Presa de la Font Grossa sortint a la pista que baixa que porta de l'aparcament del Prat de Pierró a l'esquerra i al refugi Josep Maria Blanc ala dreta. Continuem en direcció al refugi per la pista, però sols escasos 300 metres, ja que quan la pista fa un primer revolt, l'hem de deixar per sortir a la dreta a un prat on veiem per sobre un bosc, i orientat a la dreta, un barranc, que serà el que haurem de remuntar. A partir d'aquest punt, s'ha acabat el camí fàcil i marcat, perque la pujada serà totalment intuitiva. Atravessem primer el prat pujant en direcció al bosc i un cop arribat a ell, ens dirigim a la torrentera seca que anirem remuntant, el Barranc de la Fonguera. Durant el recorregut vam trobar 3-4 fites, però en cap cas és un camí senyalitzat. Nosaltres, en previsió de que després havíem de tornar pel mateix lloc, vam anar posant unes quantes fites més que potser poden ajudar als futurs seguidors d'aquest recorregut, però deixant clar, que indiquen solament el lloc que nosaltres vam considerar més fàcil per anar pujant i després baixar, perque reiterem, que no hi ha cap camí i que vam anar buscant el millor pas seguint de vegades algun rastre de les vaques, que pel que vam veure, tot el desnivell de la torrentera, està clar que alguna vegada havien passat per allà. Entenem que aquest torrent deu estar sec permanentment, perque sinó, pujar per aqui deu ser una tasca encara més feixuga del que ja és estant sec. Anem remuntant aquest barranc de Fonguera, de vegades pujant graonades d'herba on s'ha d'estar molt atent d'on es fica el peu. Creiem que aquesta ruta no és recomanable per gent no acostumada a anar per llocs complicats o esquerps, perque degut a l'herba i la pedra, sobretot a la baixada, és fàcil ficar el peu a un forat i fer-se mal. En aquest sentit, si es va amb pals, la cosa es simplifica bastant, ja que es qüestió de posar primer el pal davant, i si hi ha forat, posar el peu a altra banda on no hi hagi forat. Sembla evident, però no ho és tant, i sobretot a la baixada des del Pic de Fonguera a l'Estany de Fonguera ho haurem de tenir ben present. Anem pujant passant de vegades sota els pins, que no dificulten gaire el progrès, arribant a una zona on tenim més roques i molts nerets, on haurem d'anar saltant de roca en roca a mesura que el desnivell es suavitza. La vall gira a la dreta i el torrent s'orienta a l'esquerra, arribant a una mena de collet superades unes roques per la banda dreta que ens deixen a un terreny més obert on veiem uns extensos prats i la coma per la qual pujarem per assolir on tenim el Pui de Linya. A la baixada, tornarem a quest punt des de l'altra banda del torrent, que acaba a l'Estany de Fonguera que visitarem a la baixada. El camí ara és molt més fàcil, ja que es tracta de la típica pala o coma herbada, on es guanya ràpidament alçada i on solament cal anar per on millor veiem prenent algun punt de referència. Nosaltres vam posar alguna fita per servir d'orientació, però es pot pujar per on un vulgui. A mesura que seguim l'arrodonida carena trobarem forces ossos del que semblen ovelles mortes fa bastant temps, fins i tot vam trobar alguna esquella. Un promontori de roques ens indica on es troba el Pui de Linya, que ens depara una magnífica sorpresa una vegada arribem. Al Pui de Linya (2870 m), inclós al repte dels 100 cims de la FEEC, trobem una gran fita cimera i unes vistes realment increïbles. Sembla mentida el contrast entre el suau vessant pel qual hem pujat i els dramàtics penya-segats que es despengen cap a la Vall de Sant Maurici i els Encantats. La vista de la cresta de Fonquera i els seus penya-segats és magnífica, tenint a la vista el nostre pròxim objectiu, el Pic de Fonguera, però abans, val la pena recrear-se en el panorama que s'ens presenta davant nostre. Si anem girant la vista, veuren la Serra del Cadí, el Monteixo, la Pica d'Estats, el Tuc de Ratera, Bassiero, Ventolau, Campirme, Aneto, Bessiberris, Subenuix, Montsent de Pallars i un llarg etcètera, però per damunt de tots ells, i davant nostre, sembla que a tocar, el més icònic de tots, la magnífica muntanya enforcada dels Encantats, des d'un punt de vista molt poc habitual, ja que és la cara oposada de la reproduïda imatge que tenim dels Encantats cap a la banda de l'Estany de Sant Maurici. Altra sensació que es té al Pui de Linya i que molt poques vegades havíem experimentat a altres cims, és que si ens apropem a les roques més a prop del penya-segat, la sensació de que en qualsevol moment podent acabar col·lapsant donada la seva inclinació cap al buit. Ens recreem veient la muralla que forma el penya-segat que des del Pic de Fonguera al qual anirem a continuació, s'en va cap al fons de la Vall de Monestero, i comencem a descendre seguint la linia carenera que en aproximadament un kilòmetre ens portarà al collet que ens separà del Pic de Fonguera. Durant la baixada, mirant ara cap a la nostra dreta, tindrem una magnífica panoràmica del gegantí Estany Negre i la Cresta de l'Avió al seu darrera, i uns metres més endavant, mirant cap al fons de la vall, veurem per primera vegada l'amagat Estant de Fonguera, que visitarem més endavant. Arribem al collet on trobem una fita, i des d'allà, remuntem el desnivell que hem perdut baixant del Puid de Linya, uns 100 metres. Arribem al Pic de Fonguera (2883 m), coronat per un vèrtex geodèsic i uns 13 metres per sobre del Pui de Linya. Tot i això, les vistes són una mica més limitades que des del Pui de Linya, i de fet, des d'aqui, dels Encantats, solament veiem les seves dues puntes sobresortint. Quan anavem pujant cap al cim, vam veure restes de corriol que semblaven venir d'un conjunt de roques i que semblaven baixar en direcció a l'Estany de Fonguera, així que, comencem a baixar del cim anant cap a la dreta i a l'alçada de les roques, efectivament, girar a l'esquerra seguint el que ja vam veure de prop, que eren restes de corriol de vaques. Amb l'estany sempre a la vista, és senzill anar baixant perdent alçada en la seva direcció, tenint solament en compte com deiem anteriorment, on anem posant els peus, ja que sobretot a la part més propera a l'estany, trobarem restes de torrentera amb molt forat tapat per l'herba on es fàcil ficar el peu. Arribats a l'estany, no ens podem estar de fer una llarga pausa en aquest lloc tan solitari e idíl·lic. Deixem enrera l'estany a la nostra dreta, i passant per un estanyol trobem restes de corriol que s'endinsen a un caos de roques que ens porta en direcció al punt on hem començat la pujada cap al Pui de Linya. A partir d'aquell punt, només cal seguir el recorregut conegut de pujada fins al punt de sortida de la ruta a Espot. Les fites que hem anat posant a la pujada, ens serveixen de bona ajuda. Ja arribat al còmode GR 11-20, a meitat de baixada, farem l'anada i tornada esmentada cap a la bonica cascada amb tres salts consecutius, on val la pena apropar-se, i ja arribant a Espot, quan sortim a la pista, farem altra anada-tornada per apropar-nos a la font del sofre, que rajava abundant amb la seva olor i temperatura característica, vessant l'aigua al Riu Peguera. Com no podia ser d'altra manera, aprofitem per omplir totes les cantimplores amb aquesta aigua pudenta que tant ens agrada beure i que tan beneficiosa és per la salut.